Què sou?

Al llarg de la nostra investigació ens hem plantejat diverses preguntes que ens agradaria anar responent durant la nostra aventura. A continuació, us exposem un dels diàlegs que vam tenir i, a partir d’aquesta conversa, entre tots els membres del grup, intentarem, si es pot, resoldre tots els dubtes que han anat sorgint.

Vam començar, doncs, a plantejar-nos diverses qüestions a partir d’una conversa que vam tenir amb la nostra mestra, la qual ens va plantejar la següent pregunta: “Quin ésser viu són els cucs de la farina i les mosques?” A partir d’aquí, ens van sorgir molts dubtes, atès que hi havia gent que no sabia d’on venien aquests animalons i d’altres, en canvi, deien que formaven part de la família dels insectes. Per tant, la primera hipòtesi que ens vam plantejar va ser: Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són insectes. Però, just quan ens vam plantejar aquesta hipòtesis, ens vam adonar que no sabíem si les mosques i els cucs tenien alguna cosa en comú, i després d'investigar ens hem adonat que formen part de tipus i classe d'animal però no sabíem què implicava. Per això, vam realitzar la següent hipòtesi: Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són de la mateixa família.  

A més més, cal dir, que se’ns va generar un gran dubte, atès que, tal com hem vist en el cicle vital d’ambdós animals, creiem que els cucs i les mosques sortien de l’ou, que havien posat. Però, pensant i pensant, ens va venir al cap la generació espontànea, tema que ens va semblar molt interessant i que més endavant parlarem de forma extensa.

Què són?

Per tal de poder conèixer amb més profunditat els nostres petits animalons, ens hem volgut informar sobre quin tipus d’éssers vius són i, així, poder respondre la pregunta i la hipòtesi plantejades: “Quin ésser viu són els cucs de la farina i les mosques?” i “Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són insectes.”

• Pel que fa als aspectes comuns...

Què vol dir que són artròpodes?

Els artròpodes constitueixen un dels grups animals amb més èxit evolutiu i amb major nombre d'espècies, caracteritzats pel seu esquelet extern articulat, de naturalesa quitinosa, i pels ulls compostos.

Els artròpodes, doncs, constitueixen aproximadament el 80 % del total de les espècies animals que es coneixen en l'actualitat. Aquesta àmplia distribució es deu al gran èxit que han tingut algunes estructures que en formen el cos, fet que els ha permès adaptar-se a una gran quantitat d'ambients diferents, tant aquàtics com terrestres. Potser, l'estructura més important és l'esquelet rígid que els envolta exteriorment, l'exosquelet, format per una substància fabricada pel mateix organisme: la quitina. Aquest esquelet està compost per una gran quantitat de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos, moviment que es fa gràcies a un sistema muscular ben desenvolupat que es troba unit a determinats punts de la superfície interna de l'esquelet. Per permetre el creixement de l'animal, l'esquelet ha de mudar periòdicament, ja que augmenta de mida a mesura que ho fa l'organisme.

La reproducció és sexual, per fecundació interna, amb ajuda d'aparells copuladors específics. En molts casos, els ous que en resulten surten larves que pateixen posteriorment un complicat procés denominat metamorfosi (sobre el que ens hem fet vàries preguntes i hi dedicarem la següent entrada per parlar-ne), que a grans trets consisteix en una sèrie de transformacions a través de les quals adquireixen la forma i l'estructura definitives dels individus adults i que com veurem hi ha diferències entre una metamorfosi completa o incompleta.

Quines característiques tenen els insectes?

Hem vist que hi ha diferents tipus d’artròpodes. Els aràcnids, els miriàpodes els crustacis i el grup que ens interessa, que són els INSECTES.

A continuació us explicarem què són els insectes a partir de les diferents informacions que hem buscat i seleccionat, de tal manera que anirem responent les preguntes plantejades prèviament.

Els insectes, tal com hem dit, són una classe d’animals invertebrats del grup dels artròpodes, caracteritzats per tenir dues antenes, tres parells de potes i dos parells d’ales, les quals poden reduir-se o faltar. Són molt diversos amb gairebé un milió d’espècies i poden trobar-se a quasi tots els ambients del planeta. Els artròpodes terrestres, com les aranyes, es confonen amb els insectes, ja que tenen estructures corporals similars, però son fàcilment distingibles, perquè al contrari dels insectes tenen quatre parells de potes i no tenen antenes. A continuació, copsarem l’anatomia dels insectes, tant la externa com la interna:

Anatomia externa

L’exosquelet és l’esquelet extern que recobreix tot el cos dels insectes. Està format per una successió de capes. L’única capa cel·lular és l’epidermis, la resta de capes no tenen cèl·lules i estan composades por substàncies com la cera o la melanina. L’ exosquelet en els insectes terrestres, també actua com una barrera per evitar la pèrdua de l’aigua interna. Té forma de càpsula i conté els ulls, les antenes i les peces bucals. La forma del cap varia considerablement entre els insectes per donar lloc als òrgans sensorials i a les peces bucals. El cap està subdividit per sutures.

La majoria dels insectes tenen un parell d’ulls compostos, relativament grans, localitzats al cap. La superfície de cada ull està dividida en un cert nombre d’àrees. També tenen dues antenes, les quals funcionen com un òrgan sensorial, un dels més importants pels insectes. Aquestes fan les funcions: tàctil, olfactiva i auditiva. Al cap dels insectes també podem trobar les peces bucals que estan destinades a l’alimentació; trituren i masteguen els aliments sòlids i absorbeixen els líquids.

A la regió mitjana del cos  trobem el tòrax, el qual conté les potes i les ales. Aquest està unit al cap per una regió membranosa del coll, on a cada costat trobem les dues obertures externes del sistema traqueal, anomenades estigmes.

Una altra part molt important dels insectes són les ales, les quals varien en nombre, forma, textura… La majoria dels insectes adults tenen dos parells d’ales, tot i que alguns no en tenen. A més a més, gairebé tots tenen ales membranoses i poden contenir petits pèls o escames.

Les ales membranoses són utilitzades per volar, com en el cas de les mosques, les endurides serveixen per protegir com és el cas del Tenebrio Molitor. També són importants per produir certs sons. Són els únics invertebrats que poden volar. Per acabar d’explicar l’anatomia externa direm que els insectes tenen abdomen. Després d’haver vist la seva anatomia externa ens centrarem en la seva anatomia interna.

Aparell intern

A continuació explicarem com estan formats internament els insectes. Començarem, doncs, parlant de l’aparell digestiu, que és un tub que s’exten des de la boca fins l’anus. Trobem una sèrie de glàndules que desemboquen al tub digestiu i que ajuden a la digestió. 

A part de l’aparell digestiu també té aparell circulatori, el qual està format per tràquees. Aquestes s’obren a l’exterior a través dels estigmes. En aquest tipus de respiració, el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l’aparell circulatori. La circulació és oberta, i està simplificada . El líquid circulatori és l’hemolinfa que omple la cavitat general del cos. El cor se situa en posició dorsal al abdomen.

Un altre dels aparells que tenen els insectes és l’aparell excretor que està format pels tubs de Malpighi. Són tubs cecs que capten els residus i desemboquen a la part final del tub digestiu on són eliminats. Alguns insectes tenen òrgans excretors addicionals i independents del tub digestiu. Per últim parlarem del sistema nerviós, el qual consta del cervell i d’una cadena de nervis. A més a més, com hem dit anteriorment, tenen òrgans sensorials.

• Pel que fa als cucs de la farina, Tenebrio Molitor…

Com hem dit anteriorment formen part dels artròpodes i concretament dins la classe dels insectes. Dins d’aquest últim grup trobem l’ordre dels coleòpters.

Per saber les característiques dels coleòpters hem accedit a la enciclopèdia catalana. Segons aquesta, és l’ordre d’insectes més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.

Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen. Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos; llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos. El protòrax és gros i mòbil; el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part. En l’adult, l’abdomen té 9 segments. La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll. Es coneixen més de 300.000 espècies de coleòpters, la majoria són terrestres, però també n'hi ha d’aquàtiques.

Dins la família d’insectes coleòpters, trobem els anomenats tenebriònids. Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes. Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs. Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana.

• Pel que fa a la mosca de la fruita, Ceratitis capitala…

Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.

L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari. Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils. És un grup molt important, de més de 60 000 espècies.