dimarts, 23 de desembre de 2014

La metamorfosi.

Un cop ja sabíem de quina classe d’animals tractàvem i a quina família pertanyen, ens vam plantejar noves preguntes. Vam estar observant durant un període de temps de deu dies els nostres cucs de la farina i vam veure que havien aparescut escarbats. Vam iniciar una conversa vers els canvis que veiem que es produïen en els nostres animalons, el cuc adoptava una forma peculiar que no es movia, que posteriorment vam saber que era nomenat pupa i acabava sent un escarabat i la mosca canviava de forma similar, però si pensàvem en altres éssers similars, com els grills també canviaven però de forma similar. Aquests canvis són el que anomenem metamorfosi? Quina diferència hi ha entre el cuc o la mosca i un grill? El grill no fa la metamorfosi?


Un cop plantejades les preguntes vam buscar informació sobre els cucs de la farina i la seva evolució, és a dir, sobre la seva metamorfosi, però què és la metamorfosi? Seguidament ens van venir nous dubtes, com per exemple, quins altres insectes (a part dels cucs de la farina) fan, també, la metamorfosi. Va ser en aquell moment, en el qual vam decidir observar una eruga, plantejant-nos la següent pregunta: Què té en comú el cicle vital de l’eruga amb el del cuc de la farina?

Durant l’observavió de l’eruga vam poder veure que, un cop la papallona surt del capoll, desprèn un liquid marró. Això ens va deixar molt intrigats i vam decidir plantejar-nos una nova pregunta: Quan la papallona surt del capoll, què és el líquid marró que desprén?  

A partir d’aquí, vam realitzar diferents hipòtesis: Per una banda, hi havia gent que creia que eren tots els residus que s’havien anat creant al llarg de la transformació dins del capoll i, que a l’hora de sortir i trencar-se, es desprenien els residus. Per l’altra, en canvi, es pensava que podia ser un petit tel que embolcallés l’animal i que quan el capoll s’obris el tel al ser líquid caigués fora.  



D’altra banda, pel que fa a les mosques, alguns membres del grup pensaven que tenien relació amb els cucs de la farina, és a dir, que dels ous que posaven les mosques sortien petits cucs, els quals es transformaven en escarbats. D’aquí vam extreure una nova hipòtesi: Les mosques de la fruita posen els ous, d’on néixen els cucs de la farina.

A continuació, per tal de poder respondre les nostres preguntes prèviament plantejades, resoldrem en forma d’explicació i imatges els dubtes que ens han anat sorgint durant la conversa.


  • Què és la metamorfosi?


La metamorfosi és un procés biològic mitjançant el qual determinats animals evolucionen, des del seu naixement fins a la maduresa. Algunes de les espècies que pateixen canvis són els insectes, els amfibis, els mol·luscs… és a dir, que realitzen la metamorfosi, la qual està acompanyada de canvis en el seu entorn i en el  comportament.

  • Tipus de metamorfosis en els insectes:

  • En la metamorfosi incompleta (hemimetabolisme) l'individu passa per diverses mudes fins a transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. Els estadis juvenils o immadurs s'assemblen a l'adult, manquen les ales i no són madurs sexualment. També poden tenir menor nombre de segments corporals. Aquest tipus de metamorfosi es dóna en alguns insectes i també en anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis.

  • La metamorfosi completa (holometabolisme) és un procés complex. De l'ou neix una larva que és molt diferent de l'adult i que a més de passar per diverses mudes entra en l'estadi de pupa al completar el seu creixement. Durant aquest estadi deixa de menjar i en la major part dels casos s'immobilitza i generalment es tanca en una coberta protectora sofrint dintre d'ella una reorganització morfològica i fisiològica que culmina amb la formació de l'insecte adult. La reorganització dels teixits i òrgans té lloc per mitjà de l'acció d'enzims digestius que destruïxen la major part de les cèl·lules, la qual cosa rep el nom d'històlisi. Els nutrients derivats d'aquest procés són usats per a construir els nous teixits de l'adult en el procés de histogènesis. Aquest tipus de metamorfosi és pròpia de gairebé el 80% dels insectes i d'alguns crustacis.




  • Com és la metamorfosi del cuc de la farina?


Els ous: Els ous són extremadament petits. En sortir de l’ou tenen pocs mil·límetres de longitud, però, a la fi del seu creixement poden arribar-ne a fer 40.

Les larves: La fase larvària és la més llarga, i és la que els caracteritza com a “cucs de la farina” grans.  Durant aquesta llarga fase realitzen diferents mudes. El cuc de la farina acabat de mudar és de color blanc, a diferència dels altres, que són d’un groc-ataronjat i ratlles contínues paral·leles a la segmentació. Abans de passar a la fase de pupa, la larva és totalment immòbil i s’acostuma a col·locar a la superfície del medi amb el cos lleugerament doblegat. Altres vegades es presenta com una “J” clavada perpendicularment al medi. Són els primers preparatius per passar a la fase de pupa. 


Entre 24 i 48 hores abans de passar a pupa, la larva es pigmenta amb unes línies longitudinals discontínues (clarament perceptibles amb l’ajut d’una lupa), situades al costat de cadascun dels set primers segments abdominals. Aquestes línies es van fent més fosques i nítides a mesura que s'acosta el moment de la transformació de Iarva a pupa. 

Els cucs de la farina són molt sedentaris i, per això, és important que el medi de cultiu sigui ben homogeni, ja que, si no, ens trobarem amb importants diferències de mida entre les pupes.

Les pupes : És la fase més curta. De bon començament són ben blanques, però al final s'observa ja una clara pigmentació. Poden haver-hi importants diferències de mida. La pupa queda immòbil, normalment sobre la superfície del medi de cultiu; però, si la toquem, podem veure com fa uns moviments abdominals.





Les pupes acabades de formar són, majoritariament, devorades per les larves actives i pels adults. Cal tenir això molt en compte si volem que la nostra cria del tenebris tingui èxit. És en la fase de pupa quan es pot distingir el sexe del tenebri, amb l'ajut d'una lupa binocular. Observarem la cara ventral de la part posterior de l'abdomen; a l'últim segment de l'abdomen la femella té dos apèndixs curts que, en el mascle, són gairebé imperceptibles. De la pupa en surt un adult que és blanc i necessita unes 48 hores per pigmentar-se. Durant aquesta etapa és fàcilment atacable pels altres adults. 




   


  • Com es reprodueixen els cucs de la farina?


Just sortir de la pupa els adults són d’un color blanquinós i a mesura que va passant el temps adquireixen un tó marronós. Aproximadament en una setmana ja tindrán un color negre - marró propi dels adults i ja seran sexualment madurs.

Els adults presenten una reproducció sexual tot i que, a primera vista, és difícil diferenciar entre mascles i femelles. En aquesta fase els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que aquestes s’aturen. El mascle munta la femella, enrollant la punta del seu abdomen sota el seu cos i introduint-la en la femella en forma de penis. Tot seguit, el mascle ejacula un paquet de semen fins els oviductes de la femella. Dies més tard de la cópula la femella diposita entre 70 i 170 ous que neixen abans dels 10 dies.

Els adults viuen entre 3 i 4 setmanes i gairebé no ingereixen aliment.



  • Què té en comú el cicle vital de l’eruga amb el del cuc de la farina?



Tal com hem assenyalat anteriorment, a part de l’observació de les mosques i els cucs de la farina, hem investigació sorbre cicle vital d’una eruga per tal de veure què tenen en comú.

Durant 15 dies vam poder veure a un altre ésser viu que, també, feia la metamorfosi i, així, vam tenir un altre referent per comentar i poder comparar les diferències i les similituds entre les diferents espècies.

Tot va començar quan vam veure en una planta de alfàbrega molts forats i no sabíem d’on havien aparegut. Ens vam preguntar com era possible que al matí la planta estigués sencera i al migdia tota la planta estava plena de petits foradets. Després d’investigar la planta, vam trobar una eruga verda que quedava oculta entre les fulles, ja que era del mateix verd intens que l’alfàbrega. Com que nosaltres estàvem investigant un altre tipus de cucs vam decidir recollir aquesta eruga per poder fer-nos més preguntes i així treure unes conclusions molt més acurades.

En un principi no sabíem com havíem de cuidar aquest petit animaló, però desseguida vam veure que s’alimentantava de la l’alfàbrega. Al cap d’una setmana, l’eruga va passar de medir 1 cm a medir-ne 10cm.

20141016_090328.jpg

Quan va arribar a aquesta mesura va parar de menjar i va començar a passar del color verd intens a un color marró fosc. A part del color vam notar altres canvis, com per exemple, que va deixar de moure’s. Al veure que no feia cap moviment pensavem que s’havia mort, però vam decidir deixar-la tal com estava per copsar què succeïa. Al cap de tres dies va passar a formar-se la pupa i al voltant es va formar un petit tel.


20141030_200132.jpg

En realitat no sabíem quants dies havia d’estar en aquella forma abans de convertir-se en papallona i per saber si estava viva o no vam notar un petit moviment. A la punta de la pupa sortia una petita agulleta que quan movies una mica la caixa veies que la part de darrere feia un lleu moviment. Durant dues setmanes va estar dins d’aquell capoll però a la setmana de sortir vam veure que el color anava variant diariament. Al principi era d’un color marró clar i poc a poc va anar enfosquint-se més fins que el dia abans de sortir, el seu embolcall era de color negre.

El dia que va sortir ja vam veure la papallona fora del capoll, era una papallona de la llum (la típica papallona nocturna). El que més ens va cridar l’atenció d’aquella sortida va ser que a part del capoll que recobria l’animal també va aparèixer un líquid marró que no sabíem d’on sortia.

20141102_131738.jpg     20141102_131648.jpg
Després d’aquesta observació vam deixar lliure a la papallona!

Com hem pogut observar, la metamorfosi del cuc de la farina i de l’eruga és bastant semblant, atès que tant el cuc com la eruga passant per una fase “larvària”, seguidament en fase de “pupa” (moment en que s’està fent la transformació i que no hi ha moviment per part del petit animaló) i, finalment, l’adult: en el cas del cuc es converteix en escarbat i en el cas de l’eruga en papallona.

  • Com és la metamorfosi de la mosca de la fruita?

fig2.pngAra bé, com és la metamorfosi de la mosca de la fruita? La mosca de la fruita també coneguda com Drosophila és de metamorfosi completa, és a dir,que en el seu desenvolupament es poden distingir quatre fases diferents: ou, larva, pupa i adult també conegut com imago. És a dir, que segueix el mateix cicle que el cuc de la farina i de l’eruga, anteriorment analitzada.

La Drosophila és de reproducció sexual i poden trobar dos tipus de mosques:

  • Les femelles verges: mosca que encara no ha tingut cap contacte sexual amb els mascles i que a les 8 hores d’haver-se produït el contacte poden ser inseminades i utilitzen aquest esperma durant tot el procés de reproducció.
  • Femelles que han entrat en contacte sexualment: aquest grup un cop ja han entrat en contacte durant un temps rebutgen entrar de nou en contacte.

drosophila-melanogaster-mating-pair-2.jpg

Un cop dut a terme el procés de fecundació i la formació del zigot, el desenvolupament embrionari té lloc dins l’ou, els quals dipositaràn dins l’úter. Un cop fet aquest procés, els ous es dipositen  a la papilla alimentària. Una femella comença a dipositar els ous al segon dia després d’emergir i aquest procés pot continuar uns 10 dies, on la femella pot haver dipositat uns 400 - 500 ous.
Drosophila_egg.png

Un cop acabat el desenvolpament embrionari de l’ou surt una petita larva blanca. Aquesta larva pateix dues mudes fins arribar a la mida d’adult, aquest període entre muda i muda s’anomena “estadi larvari”. Aquest canvi es produeix quan la pell de l’anterior estadi s’esquinça per tal que surti una larva més gran.

images.jpg
drosophila-suzukii-pupa-1090-418-en.jpg
Al tercer estadi de mutació, la larva canvia els espiracles per antenes pupals. També, mica en mica, es va immobilitzant i la seva longitud es va escurçant. Aquest procés seria propi de la pre-pupa. Quan aquests canvis s’han produit és  quan comença el període de pupa.



L’última fase és l’anomenada adult o imago on la larva ja ha fet el canvi a mosca i poc a poc anirà agafant el color propi de l’adult. En aquest estadi durant els primers moments de vida és difícil distinguir entre femelles i mascles. La vida d’aquest insecte pot arribar a ser mensual o  una mica més, tot depèn de les condicions en què es troba.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada