No és un punt i final.

Per tal de concloure aquest treball destaquem, en primer lloc, el seguiment pràctic i la recerca de coneixements necessaris a l'hora de fer la observació i l'estudi dels nostres petits animalons, i, en segon lloc, ens ha permès posar en pràctica aspectes treballats prèviament en altres matèries.

Gràcies a aquesta recerca hem après a observar i a qüestionar molts aspectes sobre els éssers vius, més concretament els cucs de la farina i les mosques de la fruita. Això ens ha permès veure com treballar com a futurs mestres: un mestre que valora els coneixements prèvis com a punt de partida, un mestre capaç de generar conflicte i curiositats dins la ment dels alumnes gràcies a les diferents hipòtesis plantejades en distintes situacions i properes als seus coneixements.

Per a la realització d’aquesta pràctica hem buscat i utilitzat diverses fonts d’informació i materials per tal de poder verificar o negar les hipotèsis que ens anàvem formulant a mesura que observàvem els cucs de la farina i les mosques de la fruita que hem cuidat i analitzat. Posteriorment ho hem explicat i exemplificat en el nostre bloc per poder veure quins eren els nostres avenços  en aquest estudi.

Durant aquest semestre hem volgut demostrar el nostre procés de raonament donant importància al diàleg i al seguiment del treball, ja que al llarg d’aquest ens han anat sorgint preguntes que ens han permès trobar respostes i noves qüestions per investigar.

Cal dir que tot els coneixements i habilitats emprats en el treball ens han sigut de profit pel nostre futur com a mestres. Ha estat un treball molt enriquidor i motivador, el qual ens ha permès apropar-nos al món dels nostres petits animalons. Valorem positivament aquest fet, ja que tant pels adults com pels nens és important fomentar el respecte i la responsabilitat a la natura i, més concretament, els éssers vius.

Per finalitzar aquesta última entrada ens agradaria agraïr al CEDEC per haver-nos facilitat les mosques i els cucs que hem utilitzat per fer aquesta pràctica i al laboratori de la facultat, ja que aquest ens ha facilitat els terraris i l’instrumental necessari per cuidar aquests animalons.

Hem de remarcar que aquest treball no ha estat acabat, perquè, tot i que la pràctica ja ha finalitzat, nosaltres encara tenim moltes preguntes sense resposta que algun dia ens agradaria resoldre, i poc a poc actualitzarem el bloc amb noves idees.

Fins aviat!

Generació espontània?

La pregunta que ens vam plantejar durant les primeres setmanes de seguiment va ser: D’on surten?. Tal com hem assenyalat en les entrades anteriors, el CDEC ens va facilitar una quantitat de cucs que amb el temps van evolucionar de cuc a pupa i de pupa a escarabat. La hipòtesi que se’ns va ocórrer va ser: L’escarabat pon els ous, dels quals sortirà el cuc i així começa el cicle reproductiu. Per tant, el que volíem investigar era sobre l’origen dels cucs de la farina, ja que no acabàvem d’entendre com dins de la farina, si portava molt de temps, podia aparèixer un cuc de la farina.

Pel que fa a les mosques de la fruita ens vam preguntar: Les mosques de la fruita néixen per generació espontània? A partir d’un experiment que ens van explicar a classe vam veure que quan deixàvem un tros de fruita durant uns dies acabàven apareixent petites mosquetes que sortien de dins la fruita. Com ens va interessar bastant la idea de la generació espontània vam decidir buscar informació per veure si podia ser vàlida la nostra hipòtesi principal.

La teoria de la generació espontània és una antiga teoria biològica que explicava algunes formes de vida que apareixen de manera espontània tant orgànica com inorgànica.

Aquesta va ser descrita per primer cop per Aristòtil i més endavant la van admetre pensadors com Descartes o Newton. Actualment està totalment refutada.

Després d’haver buscat diferents informacions sobre aquest tema hem vist que al llarg de la història s’ha intentat investigar a partir de diferents experiments i proves, però que finalment mai han arribat a trobar una resposta a aquesta teoria. Al veure que la hipòtesi pensada no es podia verificar vam pensar que, pel que fa a les mosques, és molt possible que, quan vam deixar el tros de fruita arribés alguna mosca atreta pel sucre d’aquesta i diposités els ous dins. Així passat uns quants dies naixeren les larves i poc després vam veure les mosques volant al voltant del tros de fruita.   

En canvi, els cucs de la farina no sabíem d’on podien sortir i buscant informació i llegint diferents articles vam descobrir que a la farina i al pa ratllat, al igual que a altres aliments es troben els ous microscopics d’alguns insectes. Això fa que quan passa un temps dins dels aliments es trobin aquests animalons.

Mengem aliments amb ous i larves? En realitat la majoria d’aliments que consumim tenen ous microscopics dins seu i en la nostra societat aquests ous i aquestes larves es mengen. S’ha de dir que a la farina i al pa ratllat aparèixen els cucs de la farina i més endavant el seu escarbat, però als altres aliments trobem altres varietats de cucs i insectes.

Vet aquí que curiós!

Mentre realitzàvem part de la nostra investigació ens va semblar interessant investigar si podia haver-hi relació entre aquests insectes i l’ésser humà. Al realitzar aquesta recerca vam veure que sí.

Pel que fa als cucs de la farina, hem pogut veure que són aptes per a la ingesta humana, ja que són molt rics en proteïnes. Per aquest motiu molts esportistes i persones que volen baixar de pes els incorporen dins la seva dieta.

Pel que fa a les mosques de la fruita, hi ha científics que han pogut comprovar que tenen a prop d’un 75% dels gens humans vinculats amb malalties. Per aquest motiu, la Drosophila, es segueix utilitzant com a model genètic per a diverses malalties humanes, generalment, relacionades amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l’Alzheimer. Tanmateix s’utilitza en estudis de mecanismes sobre l’envelliment, el sistema immunitari, el càncer o amb l’abús de drogues.

La metamorfosi.

Un cop ja sabíem de quina classe d’animals tractàvem i a quina família pertanyen, ens vam plantejar noves preguntes. Vam estar observant durant un període de temps de deu dies els nostres cucs de la farina i vam veure que havien aparescut escarbats. Vam iniciar una conversa vers els canvis que veiem que es produïen en els nostres animalons, el cuc adoptava una forma peculiar que no es movia, que posteriorment vam saber que era nomenat pupa i acabava sent un escarabat i la mosca canviava de forma similar, però si pensàvem en altres éssers similars, com els grills també canviaven però de forma similar. Aquests canvis són el que anomenem metamorfosi? Quina diferència hi ha entre el cuc o la mosca i un grill? El grill no fa la metamorfosi?

Un cop plantejades les preguntes vam buscar informació sobre els cucs de la farina i la seva evolució, és a dir, sobre la seva metamorfosi, però què és la metamorfosi? Seguidament ens van venir nous dubtes, com per exemple, quins altres insectes (a part dels cucs de la farina) fan, també, la metamorfosi. Va ser en aquell moment, en el qual vam decidir observar una eruga, plantejant-nos la següent pregunta: Què té en comú el cicle vital de l’eruga amb el del cuc de la farina?

Durant l’observavió de l’eruga vam poder veure que, un cop la papallona surt del capoll, desprèn un liquid marró. Això ens va deixar molt intrigats i vam decidir plantejar-nos una nova pregunta: Quan la papallona surt del capoll, què és el líquid marró que desprén?  

A partir d’aquí, vam realitzar diferents hipòtesis: Per una banda, hi havia gent que creia que eren tots els residus que s’havien anat creant al llarg de la transformació dins del capoll i, que a l’hora de sortir i trencar-se, es desprenien els residus. Per l’altra, en canvi, es pensava que podia ser un petit tel que embolcallés l’animal i que quan el capoll s’obris el tel al ser líquid caigués fora.  

D’altra banda, pel que fa a les mosques, alguns membres del grup pensaven que tenien relació amb els cucs de la farina, és a dir, que dels ous que posaven les mosques sortien petits cucs, els quals es transformaven en escarbats. D’aquí vam extreure una nova hipòtesi: Les mosques de la fruita posen els ous, d’on néixen els cucs de la farina.

A continuació, per tal de poder respondre les nostres preguntes prèviament plantejades, resoldrem en forma d’explicació i imatges els dubtes que ens han anat sorgint durant la conversa.

• Què és la metamorfosi?

La metamorfosi és un procés biològic mitjançant el qual determinats animals evolucionen, des del seu naixement fins a la maduresa. Algunes de les espècies que pateixen canvis són els insectes, els amfibis, els mol·luscs… és a dir, que realitzen la metamorfosi, la qual està acompanyada de canvis en el seu entorn i en el  comportament.

• Tipus de metamorfosis en els insectes:

• En la metamorfosi incompleta (hemimetabolisme) l'individu passa per diverses mudes fins a transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. Els estadis juvenils o immadurs s'assemblen a l'adult, manquen les ales i no són madurs sexualment. També poden tenir menor nombre de segments corporals. Aquest tipus de metamorfosi es dóna en alguns insectes i també en anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis.

• La metamorfosi completa (holometabolisme) és un procés complex. De l'ou neix una larva que és molt diferent de l'adult i que a més de passar per diverses mudes entra en l'estadi de pupa al completar el seu creixement. Durant aquest estadi deixa de menjar i en la major part dels casos s'immobilitza i generalment es tanca en una coberta protectora sofrint dintre d'ella una reorganització morfològica i fisiològica que culmina amb la formació de l'insecte adult. La reorganització dels teixits i òrgans té lloc per mitjà de l'acció d'enzims digestius que destruïxen la major part de les cèl·lules, la qual cosa rep el nom d'històlisi. Els nutrients derivats d'aquest procés són usats per a construir els nous teixits de l'adult en el procés de histogènesis. Aquest tipus de metamorfosi és pròpia de gairebé el 80% dels insectes i d'alguns crustacis.

• Com és la metamorfosi del cuc de la farina?

Els ous: Els ous són extremadament petits. En sortir de l’ou tenen pocs mil·límetres de longitud, però, a la fi del seu creixement poden arribar-ne a fer 40.

Les larves: La fase larvària és la més llarga, i és la que els caracteritza com a “cucs de la farina” grans.  Durant aquesta llarga fase realitzen diferents mudes. El cuc de la farina acabat de mudar és de color blanc, a diferència dels altres, que són d’un groc-ataronjat i ratlles contínues paral·leles a la segmentació. Abans de passar a la fase de pupa, la larva és totalment immòbil i s’acostuma a col·locar a la superfície del medi amb el cos lleugerament doblegat. Altres vegades es presenta com una “J” clavada perpendicularment al medi. Són els primers preparatius per passar a la fase de pupa. 

Entre 24 i 48 hores abans de passar a pupa, la larva es pigmenta amb unes línies longitudinals discontínues (clarament perceptibles amb l’ajut d’una lupa), situades al costat de cadascun dels set primers segments abdominals. Aquestes línies es van fent més fosques i nítides a mesura que s'acosta el moment de la transformació de Iarva a pupa. 

Els cucs de la farina són molt sedentaris i, per això, és important que el medi de cultiu sigui ben homogeni, ja que, si no, ens trobarem amb importants diferències de mida entre les pupes.

Les pupes : És la fase més curta. De bon començament són ben blanques, però al final s'observa ja una clara pigmentació. Poden haver-hi importants diferències de mida. La pupa queda immòbil, normalment sobre la superfície del medi de cultiu; però, si la toquem, podem veure com fa uns moviments abdominals.

Les pupes acabades de formar són, majoritariament, devorades per les larves actives i pels adults. Cal tenir això molt en compte si volem que la nostra cria del tenebris tingui èxit. És en la fase de pupa quan es pot distingir el sexe del tenebri, amb l'ajut d'una lupa binocular. Observarem la cara ventral de la part posterior de l'abdomen; a l'últim segment de l'abdomen la femella té dos apèndixs curts que, en el mascle, són gairebé imperceptibles. De la pupa en surt un adult que és blanc i necessita unes 48 hores per pigmentar-se. Durant aquesta etapa és fàcilment atacable pels altres adults. 

   

• Com es reprodueixen els cucs de la farina?

Just sortir de la pupa els adults són d’un color blanquinós i a mesura que va passant el temps adquireixen un tó marronós. Aproximadament en una setmana ja tindrán un color negre - marró propi dels adults i ja seran sexualment madurs.

Els adults presenten una reproducció sexual tot i que, a primera vista, és difícil diferenciar entre mascles i femelles. En aquesta fase els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que aquestes s’aturen. El mascle munta la femella, enrollant la punta del seu abdomen sota el seu cos i introduint-la en la femella en forma de penis. Tot seguit, el mascle ejacula un paquet de semen fins els oviductes de la femella. Dies més tard de la cópula la femella diposita entre 70 i 170 ous que neixen abans dels 10 dies.

Els adults viuen entre 3 i 4 setmanes i gairebé no ingereixen aliment.

• Què té en comú el cicle vital de l’eruga amb el del cuc de la farina?

Tal com hem assenyalat anteriorment, a part de l’observació de les mosques i els cucs de la farina, hem investigació sorbre cicle vital d’una eruga per tal de veure què tenen en comú.

Durant 15 dies vam poder veure a un altre ésser viu que, també, feia la metamorfosi i, així, vam tenir un altre referent per comentar i poder comparar les diferències i les similituds entre les diferents espècies.

Tot va començar quan vam veure en una planta de alfàbrega molts forats i no sabíem d’on havien aparegut. Ens vam preguntar com era possible que al matí la planta estigués sencera i al migdia tota la planta estava plena de petits foradets. Després d’investigar la planta, vam trobar una eruga verda que quedava oculta entre les fulles, ja que era del mateix verd intens que l’alfàbrega. Com que nosaltres estàvem investigant un altre tipus de cucs vam decidir recollir aquesta eruga per poder fer-nos més preguntes i així treure unes conclusions molt més acurades.

En un principi no sabíem com havíem de cuidar aquest petit animaló, però desseguida vam veure que s’alimentantava de la l’alfàbrega. Al cap d’una setmana, l’eruga va passar de medir 1 cm a medir-ne 10cm.

Quan va arribar a aquesta mesura va parar de menjar i va començar a passar del color verd intens a un color marró fosc. A part del color vam notar altres canvis, com per exemple, que va deixar de moure’s. Al veure que no feia cap moviment pensavem que s’havia mort, però vam decidir deixar-la tal com estava per copsar què succeïa. Al cap de tres dies va passar a formar-se la pupa i al voltant es va formar un petit tel.

En realitat no sabíem quants dies havia d’estar en aquella forma abans de convertir-se en papallona i per saber si estava viva o no vam notar un petit moviment. A la punta de la pupa sortia una petita agulleta que quan movies una mica la caixa veies que la part de darrere feia un lleu moviment. Durant dues setmanes va estar dins d’aquell capoll però a la setmana de sortir vam veure que el color anava variant diariament. Al principi era d’un color marró clar i poc a poc va anar enfosquint-se més fins que el dia abans de sortir, el seu embolcall era de color negre.

El dia que va sortir ja vam veure la papallona fora del capoll, era una papallona de la llum (la típica papallona nocturna). El que més ens va cridar l’atenció d’aquella sortida va ser que a part del capoll que recobria l’animal també va aparèixer un líquid marró que no sabíem d’on sortia.

    

Després d’aquesta observació vam deixar lliure a la papallona!

Com hem pogut observar, la metamorfosi del cuc de la farina i de l’eruga és bastant semblant, atès que tant el cuc com la eruga passant per una fase “larvària”, seguidament en fase de “pupa” (moment en que s’està fent la transformació i que no hi ha moviment per part del petit animaló) i, finalment, l’adult: en el cas del cuc es converteix en escarbat i en el cas de l’eruga en papallona.

• Com és la metamorfosi de la mosca de la fruita?

Ara bé, com és la metamorfosi de la mosca de la fruita? La mosca de la fruita també coneguda com Drosophila és de metamorfosi completa, és a dir,que en el seu desenvolupament es poden distingir quatre fases diferents: ou, larva, pupa i adult també conegut com imago. És a dir, que segueix el mateix cicle que el cuc de la farina i de l’eruga, anteriorment analitzada.

La Drosophila és de reproducció sexual i poden trobar dos tipus de mosques:

• Les femelles verges: mosca que encara no ha tingut cap contacte sexual amb els mascles i que a les 8 hores d’haver-se produït el contacte poden ser inseminades i utilitzen aquest esperma durant tot el procés de reproducció.
• Femelles que han entrat en contacte sexualment: aquest grup un cop ja han entrat en contacte durant un temps rebutgen entrar de nou en contacte.

Un cop dut a terme el procés de fecundació i la formació del zigot, el desenvolupament embrionari té lloc dins l’ou, els quals dipositaràn dins l’úter. Un cop fet aquest procés, els ous es dipositen  a la papilla alimentària. Una femella comença a dipositar els ous al segon dia després d’emergir i aquest procés pot continuar uns 10 dies, on la femella pot haver dipositat uns 400 - 500 ous.

Un cop acabat el desenvolpament embrionari de l’ou surt una petita larva blanca. Aquesta larva pateix dues mudes fins arribar a la mida d’adult, aquest període entre muda i muda s’anomena “estadi larvari”. Aquest canvi es produeix quan la pell de l’anterior estadi s’esquinça per tal que surti una larva més gran.

Al tercer estadi de mutació, la larva canvia els espiracles per antenes pupals. També, mica en mica, es va immobilitzant i la seva longitud es va escurçant. Aquest procés seria propi de la pre-pupa. Quan aquests canvis s’han produit és  quan comença el període de pupa.

L’última fase és l’anomenada adult o imago on la larva ja ha fet el canvi a mosca i poc a poc anirà agafant el color propi de l’adult. En aquest estadi durant els primers moments de vida és difícil distinguir entre femelles i mascles. La vida d’aquest insecte pot arribar a ser mensual o  una mica més, tot depèn de les condicions en què es troba.

Què sou?

Al llarg de la nostra investigació ens hem plantejat diverses preguntes que ens agradaria anar responent durant la nostra aventura. A continuació, us exposem un dels diàlegs que vam tenir i, a partir d’aquesta conversa, entre tots els membres del grup, intentarem, si es pot, resoldre tots els dubtes que han anat sorgint.

Vam començar, doncs, a plantejar-nos diverses qüestions a partir d’una conversa que vam tenir amb la nostra mestra, la qual ens va plantejar la següent pregunta: “Quin ésser viu són els cucs de la farina i les mosques?” A partir d’aquí, ens van sorgir molts dubtes, atès que hi havia gent que no sabia d’on venien aquests animalons i d’altres, en canvi, deien que formaven part de la família dels insectes. Per tant, la primera hipòtesi que ens vam plantejar va ser: Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són insectes. Però, just quan ens vam plantejar aquesta hipòtesis, ens vam adonar que no sabíem si les mosques i els cucs tenien alguna cosa en comú, i després d'investigar ens hem adonat que formen part de tipus i classe d'animal però no sabíem què implicava. Per això, vam realitzar la següent hipòtesi: Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són de la mateixa família.  

A més més, cal dir, que se’ns va generar un gran dubte, atès que, tal com hem vist en el cicle vital d’ambdós animals, creiem que els cucs i les mosques sortien de l’ou, que havien posat. Però, pensant i pensant, ens va venir al cap la generació espontànea, tema que ens va semblar molt interessant i que més endavant parlarem de forma extensa.

Què són?

Per tal de poder conèixer amb més profunditat els nostres petits animalons, ens hem volgut informar sobre quin tipus d’éssers vius són i, així, poder respondre la pregunta i la hipòtesi plantejades: “Quin ésser viu són els cucs de la farina i les mosques?” i “Els cucs de la farina i les mosques de la fruita són insectes.”

• Pel que fa als aspectes comuns...

Què vol dir que són artròpodes?

Els artròpodes constitueixen un dels grups animals amb més èxit evolutiu i amb major nombre d'espècies, caracteritzats pel seu esquelet extern articulat, de naturalesa quitinosa, i pels ulls compostos.

Els artròpodes, doncs, constitueixen aproximadament el 80 % del total de les espècies animals que es coneixen en l'actualitat. Aquesta àmplia distribució es deu al gran èxit que han tingut algunes estructures que en formen el cos, fet que els ha permès adaptar-se a una gran quantitat d'ambients diferents, tant aquàtics com terrestres. Potser, l'estructura més important és l'esquelet rígid que els envolta exteriorment, l'exosquelet, format per una substància fabricada pel mateix organisme: la quitina. Aquest esquelet està compost per una gran quantitat de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos, moviment que es fa gràcies a un sistema muscular ben desenvolupat que es troba unit a determinats punts de la superfície interna de l'esquelet. Per permetre el creixement de l'animal, l'esquelet ha de mudar periòdicament, ja que augmenta de mida a mesura que ho fa l'organisme.

La reproducció és sexual, per fecundació interna, amb ajuda d'aparells copuladors específics. En molts casos, els ous que en resulten surten larves que pateixen posteriorment un complicat procés denominat metamorfosi (sobre el que ens hem fet vàries preguntes i hi dedicarem la següent entrada per parlar-ne), que a grans trets consisteix en una sèrie de transformacions a través de les quals adquireixen la forma i l'estructura definitives dels individus adults i que com veurem hi ha diferències entre una metamorfosi completa o incompleta.

Quines característiques tenen els insectes?

Hem vist que hi ha diferents tipus d’artròpodes. Els aràcnids, els miriàpodes els crustacis i el grup que ens interessa, que són els INSECTES.

A continuació us explicarem què són els insectes a partir de les diferents informacions que hem buscat i seleccionat, de tal manera que anirem responent les preguntes plantejades prèviament.

Els insectes, tal com hem dit, són una classe d’animals invertebrats del grup dels artròpodes, caracteritzats per tenir dues antenes, tres parells de potes i dos parells d’ales, les quals poden reduir-se o faltar. Són molt diversos amb gairebé un milió d’espècies i poden trobar-se a quasi tots els ambients del planeta. Els artròpodes terrestres, com les aranyes, es confonen amb els insectes, ja que tenen estructures corporals similars, però son fàcilment distingibles, perquè al contrari dels insectes tenen quatre parells de potes i no tenen antenes. A continuació, copsarem l’anatomia dels insectes, tant la externa com la interna:

Anatomia externa

L’exosquelet és l’esquelet extern que recobreix tot el cos dels insectes. Està format per una successió de capes. L’única capa cel·lular és l’epidermis, la resta de capes no tenen cèl·lules i estan composades por substàncies com la cera o la melanina. L’ exosquelet en els insectes terrestres, també actua com una barrera per evitar la pèrdua de l’aigua interna. Té forma de càpsula i conté els ulls, les antenes i les peces bucals. La forma del cap varia considerablement entre els insectes per donar lloc als òrgans sensorials i a les peces bucals. El cap està subdividit per sutures.

La majoria dels insectes tenen un parell d’ulls compostos, relativament grans, localitzats al cap. La superfície de cada ull està dividida en un cert nombre d’àrees. També tenen dues antenes, les quals funcionen com un òrgan sensorial, un dels més importants pels insectes. Aquestes fan les funcions: tàctil, olfactiva i auditiva. Al cap dels insectes també podem trobar les peces bucals que estan destinades a l’alimentació; trituren i masteguen els aliments sòlids i absorbeixen els líquids.

A la regió mitjana del cos  trobem el tòrax, el qual conté les potes i les ales. Aquest està unit al cap per una regió membranosa del coll, on a cada costat trobem les dues obertures externes del sistema traqueal, anomenades estigmes.

Una altra part molt important dels insectes són les ales, les quals varien en nombre, forma, textura… La majoria dels insectes adults tenen dos parells d’ales, tot i que alguns no en tenen. A més a més, gairebé tots tenen ales membranoses i poden contenir petits pèls o escames.

Les ales membranoses són utilitzades per volar, com en el cas de les mosques, les endurides serveixen per protegir com és el cas del Tenebrio Molitor. També són importants per produir certs sons. Són els únics invertebrats que poden volar. Per acabar d’explicar l’anatomia externa direm que els insectes tenen abdomen. Després d’haver vist la seva anatomia externa ens centrarem en la seva anatomia interna.

Aparell intern

A continuació explicarem com estan formats internament els insectes. Començarem, doncs, parlant de l’aparell digestiu, que és un tub que s’exten des de la boca fins l’anus. Trobem una sèrie de glàndules que desemboquen al tub digestiu i que ajuden a la digestió. 

A part de l’aparell digestiu també té aparell circulatori, el qual està format per tràquees. Aquestes s’obren a l’exterior a través dels estigmes. En aquest tipus de respiració, el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l’aparell circulatori. La circulació és oberta, i està simplificada . El líquid circulatori és l’hemolinfa que omple la cavitat general del cos. El cor se situa en posició dorsal al abdomen.

Un altre dels aparells que tenen els insectes és l’aparell excretor que està format pels tubs de Malpighi. Són tubs cecs que capten els residus i desemboquen a la part final del tub digestiu on són eliminats. Alguns insectes tenen òrgans excretors addicionals i independents del tub digestiu. Per últim parlarem del sistema nerviós, el qual consta del cervell i d’una cadena de nervis. A més a més, com hem dit anteriorment, tenen òrgans sensorials.

• Pel que fa als cucs de la farina, Tenebrio Molitor…

Com hem dit anteriorment formen part dels artròpodes i concretament dins la classe dels insectes. Dins d’aquest últim grup trobem l’ordre dels coleòpters.

Per saber les característiques dels coleòpters hem accedit a la enciclopèdia catalana. Segons aquesta, és l’ordre d’insectes més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.

Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen. Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos; llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos. El protòrax és gros i mòbil; el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part. En l’adult, l’abdomen té 9 segments. La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll. Es coneixen més de 300.000 espècies de coleòpters, la majoria són terrestres, però també n'hi ha d’aquàtiques.

Dins la família d’insectes coleòpters, trobem els anomenats tenebriònids. Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes. Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs. Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana.

• Pel que fa a la mosca de la fruita, Ceratitis capitala…

Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.

L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari. Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils. És un grup molt important, de més de 60 000 espècies.