Avui encetem una nova entrada, en la qual hi trobem un recull d’ informació prèvia sobre curiositats en què es basen les nostres converses sobre els nostres petits animalons. En aquesta conversa trobem informació general sobre els éssers que estudiem i petites pinzellades sobre els dubtes i converses que estem mantenint i que seran els temes principals de les següents entrades. Aquesta serà la última entrada que considerem més de caire descriptiu ja que les següents entrades presentaran una estructura diferent que girarà al voltant de l'observació-conversa-investigació.
EL Cuc De la Farina - Tenebrio Molitor
Fitxa sistemàtica
- Tipus: Artròpodes
- Classe: Insectes
- Ordre: Coleòpters
- Família: Tenebriònids
- Gènere: Tenebrio
- Espècie: Molitor
Mentre cercàvem informació sobre quin tipus d’ésser viu teniem entre mans vàrem descobrir que es tractava d’un ésser viu artròpode. Això va generar un munt de dubtes vers l'origen i possible significat d’aquest mot. Després d’una estona teniem un grapat d’idees. Uns consideràven que aquest mot feia referència les potes de l’èsser viu, altres al seu cos, altres a la seva forma de reproduir-se, altres a la possible relació amb les mudes i la metamorfòsi. Seguidament trobareu la informació més rellevant i explicativa sobre què és un ésser artròpode. Tot i això, hi dedicarem una entrada a parlar-ne.
Com hem dit anteriorment, els cucs de la farina són animals artròpodes. Això vol dir que són invertebrats, que tenen un esquelet extern de quitina (una substància impermeable que els permet viure fora de l’aigua sense perill de dissecció) amb apèndix articulars mòbils. Tenen el cos segmentat (com veurem en imatges posteriors) per créixer experimenten mudes, així com també, els canvis produïts per la metamorfosi.
Seguidament vam descobrir que dins la família dels artròpodes es troben classificats en diversos subgrups, entre ells els insectes i dins d’aquest subgrup hi trobem un altre format per els coleòpters, grup al qual pertany el Cuc de la Farina o Tenebrio Molitor i que, també, hi dedicarem una entrada a parlar-ne per les suggerències i preguntes que ens han generat al llarg de la cerca.
Cicle vital.
El cicle vital és el període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció. En el cas del gug de la Farina (Tenebrio Molitor) aquest cicle vital està format per ous, larves, pupes i adults.
Aquest apartat ha creat converses molt interessants, de les quals hi dedicarem una entrada a parlar-ne, ja que han sorgit temes molt interessants dins d’aquest cicle vital, des d’aspectes de l’alimentació quan es troba en estat de pupa, com s’alimenta el cuc quan està en estat de pupa, si s’alimenta, entre d’altres. Seguidament, han sorgit temes com la metamorfosi, els quals hi treurem molt de suc. Com hem dit anteriorment, dedicarem una entrada d’aquest blog a intentar resoldre aquests aspectes, atès que aquesta entrada pretén donar una pinzellada general a les característiques dels nostres petits protagonistes de l’aventura.
Com mantenir-los? El medi.
Normalment s’utilitzen safates de plàstic de color negre, opaques i cobertes amb una tapa feta amb llistons i tela de reixeta de plàstic ben fina, perque són fotosensibles. Nosaltres fem servir un terrari, envoltat d’una cartolina de color marró, tot i que podem substiuir aquesta cartolina per qualsevol material fosc que els protegeixi de la llum.
Omplim les safates amb farina de blat 3 cm d'altura aproximadament, també hi posem pa sec (en llesques primes) o galetes. Cada quinze dies hi afegim pastanaga , patata crua o garrofes (tot ben net o pelat).
A cada safata, hi posem també un parell de tubs d'assaig plens d'aigua i tapats amb cotó, que ens assegurin la humitat dins la safata. Al cap d'un temps s’observa una part del cotó escampat per la safata. Això és perquè, des de l'eclosió, les larves es fixen al cotó i el van escampant.
Mosca de la Fruita - Ceratitis Capitala
Fitxa sistemàtica
- Tipus: Artròpodes
- Classe: Insectes
- Grup: Oligoneòpters
- Ordre: Dípters
- Superfamília: Asquizis
- Família: Drosofilids
- Gènere: Drosophila
- Espècie: Melanogaster
Tal com hem dit a l’apartat dels cucs de la farina, les mosques de la fruita també són animals artròpodes i formen part del grup d’insectes. Però a diferència dels cucs, aquestes pertanyen al grup dels oligoneòpters. Els oligoneòpters és el subgrup del grup dels neòpters, el qual reuneix ordres d’insectes de metamorfosi complicada, els més evolucionats i alhora els més abundants i coneguts. La metamorfosi de la qual parlem hi dedicarem una entrada més endevant així com també a conèixer aquest tipus d’insecte i les seves característiques així com de l’ordre i la família a la que pertany i que implica.
Cicle vital.
El Cicle Vital, tal com hem comentat, és el període que va des del naixement fins a la mort. En el cas de les mosques de la farina segueixen el següent cicle: ous, larves i pupes. Respecte a això el grup ens hem preguntat quines relacions tenen aquests canvis amb els del cuc de la farina ja que les fases són molt semblans. Que ténen en comu? Dedicarem una entrada a parlar-ne i discutir-ho per poder extreure tot el suc possible.
D’altra banda, voldríem diferenciar el sexe d’aquesta espècie segons: la fase larvària, la fase de pupa i la fase d’imago. A la primera, la fase larvària, els testicles dels mascles són molt més grans que els ovaris de les femelles. A la fase de pupa, la coberta de la pupa, que és transparent, es pot veure la presència de les pintes sexuals en els mascles. I, finalment, a la fase d’imago, per una banda trobem que la pigmentació de la part distal de l’abdoment és de forma contínua en el mascle i discontínua a la femella. Per l’altra la mida de les drosòfiles femelles és més gran que la dels mascles.
Com mantenir-les? El medi.
El medi, on tindrem les nostres mosques per tal de fer-ne la observació serà un flascó de vidre. En aquest flascó hi introduirem una papilla, de la qual s’alimentaran les mosques, i és aconsellable, també, posar-hi un paper doblegat per tal que les mosques tinguin més recorregut. Finalment hi introduirem una espongeta a la obertura del flascó, d’aquesta manera les mosques no s’escaparan, però hi entrarà oxigen. La següent imatge ens indica el resultat del que hem explicat.
Ara bé, per tal de passar les mosques d'un flascó a un altre hem d’encarar dos flascons del mateix diàmetre de boca i, d'un cop sec, però no massa fort, fer caure les mosques d'un flascó a l'altre.
